.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se.
El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis.
L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat?
Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

Sir 27,30-28,7

Salm Responsorial

R. El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.

Beneeix el Senyor, ànima meva, 
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, 
no t’oblidis dels seus favors.  R

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia; 

rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R

No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi; 
no ens castiga els pecats com mereixeríem, 
no ens paga com deuria les nostres culpes.  R

El seu amor als fidels és tan immens 
com la distància del cel a la terra; 
llença les nostres culpes lluny de nosaltres 
com l’Orient és lluny de l’Occident. R

Sl 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor.
Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Rm 14,7-9

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús:
«Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?»
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern.
Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: “Tingueu paciència i us ho pagaré tot.”Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: “Paga’m tot el que em deus.” L’altre se li llançà als peus i el suplicava: “Tingues pacièn cia i ja t’ho pagaré.” Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.
Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: “Que n’ets de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?” Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.
Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Mt 18,21-35

"Perdoneu les nostres culpes com nosaltres perdonem..."

En el parenostre sempre resem: Perdona les nostres culpes com nosaltres perdonem els nostres deutors. Però és fàcil perdonar? Si tenim en compte la insistència de Jesús sobre el perdó i la realitat de molts cristians incapaços de perdonar ens adonarem com n’és de difícil el perdó. Per això Jesús a l’evangeli presenta el contrast entre aquell ministre que devia al rei deu mil milions (una quantitat fora mida) i el seu company que li devia uns quants diners (una menudesa). El primer demana: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. I el rei, de bon cor, se’n compadí i li perdonà el deute. Imaginem-nos l’alegria i la gratitud d’aquest ministre envers el rei. Semblaria que hauria d’estar disposat a condonar al seu company els pocs diners que li devia, però —diu l’evangeli— ell no en va fer cas i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Les paraules del rei en assabentar-se de la conducta d’a quell mal ministre són molt clares: Que n’ets de mal home! Jesús ens vol fer veure que Déu ens perdona sempre ni que les nostres faltes siguin molt grans (com deu mil milions), i per tant nosaltres també hem de saber perdonar als nostres germans les seves ofenses que, per molt grosses que siguin, sempre són una menudesa en comparació amb el que Déu ens perdona.
Ja a l’AT trobem: Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L’home... que no s’ha compadit d’un home com ell ¿ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si fóssim conscients de tot el que ens perdona el Senyor no ens costaria tant perdonar els germans. Pau ens recorda que mentre vivim, vivim per al Senyor: hem d’intentar actuar com Crist i no recordar sempre els greuges. Jesús acaba dient: Així farà amb vosaltres el meu pare celes tial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà. La paraula de Jesús és clara: perdonar de tot cor el nostre germà, oblidant les seves ofenses. I perdonar sempre com ho fa el nostre Pare.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES